divendres, 30 d’octubre del 2009

De què parlem?

Fins i tot el científic, Robin Dunbar (Universitat de Liverpool), se sorprèn quan descobreix que dues terceres parts de les nostres converses giren al voltant de "xafarderies". Al començar la seva investigació esperava que aquestes "només" ocupessin un terç... El científic escull aquest mètode, analitzar situacions de conversa quotidianes contemporànies, per intuir com devien ser les primeres situacions de llenguatge humà.
D'aquesta manera conclou que per bé que el llenguatge pugui tenir una vessant utilitària i de transmissió d'informació tècnica fonamentalment és una eina de cohesió social. Ens serveix per comunicar-nos, unir-nos. A diferència dels micos, podem rebre i transmetre informació sobre coses que no hem vist. Podem cosntruir discursos amb un sistema de regles complex, la sintaxi. I això ens dóna una sèrie d'avantatges, una sèrie d'habilitats socials. El llenguatge ens ajuda a saber qui som, d'on venim, on estem arrelats...

dilluns, 26 d’octubre del 2009

L'evolució humana és un arbre amb diferents branques, no una escala...

Un audiovisual sobre l'evolució humana des del punt de vista fòssil, d'una durada de poc més de quatre minuts, només podia ser prou simplista. El material és molt didàctic, ben presentat, visualment contundent. Les comparacions entre cranis fòssils són molt clares. La música que acompanya les imatges és exaltant, ajuda a potenciar l'evidència. Els creadors de l'audiovisual volen demostrar que els creacionistes no poden tenir raó. Les troballes científiques fan impossible creure en un únic orígen i una única branca per als homínids. De fet, el lema final "we have the fossils, we win" deixa clar que es tracta d'una mena de batalla intel·lectual.

El curt documental comença descrivint la diferència genètica molecular que ens separa del ximpanzé, que és mínima. I les característiques morfològiques que ens en diferencien. Aquí usa la imatge de George Bush en quatre situacions diferents i les posa al costat de quatre fotos de ximpanzés. L'efecte és graciós. I tenint en compte la poca simpatia que acostuma a despertar el personatge i les semblances que han aconseguit trobar amb els ximpanzés, ens fan dubtar d'aquesta separació. Suposo que no és casual l'ús de la seva imatge ja que Bush representa aquests sectors nordamericans amb ideologies creacionistes i que s'oposen, entre d'altres coses, a que s'expliqui el darwinisme a les escoles. Però vist des d'aquí, aquest ús caricaturesc de l'imatge d'un ex president, li resta serietat al document.
A continuació, ens dóna la dada de sis milions d'anys pel moment de separació entre el ximpanzé i nosaltres. A partir d'aquí proporciona alguns exemples de fòssils que estarien entre ell i nosaltres, els material seleccionats semblen idonis. També ens mostra casos d'homínids que existiren però que no estan en la línia del sapiens i que no arribaren als nostres dies.
La qualitat global del curt és bona. Pel tipus d'efecte que crea i que busca, diria que està fet per publicistes més que no pas per documentalistes.

dijous, 22 d’octubre del 2009

Mother tongue

Potser abans de sentir-se incomunicat, el bebè intenta comunicar-se... En què parlarà el nadó un cop fora de l'úter? En què parlà el primer nadó? Ens trobem a la recerca de la primera llengua, de la "mother tongue". Tenim indicis que ja els egipcis van fer experiments ontogenètics per deduir la filogènesi de la primera llengua. Si fem cas a la meva mare, tots els bebès comencen dient "anguè". No coincideix amb el patró universal de síl·laba consonant-vocal. Però és veritat que jo a tots els bebès del meu entorn els he sentit dir "anguè". Serà perquè nosaltres els hi hem repetit moltes vegades abans que ho comencin a dir? O perquè volem creure que ho estan dient?

Uns mesos després de l'"anguè" arriba la gran competència entre mares i pares per descobrir què dirà primer el seu fill o filla: papa o mama. El triomf per a un o altre progenitor és sabrosíssim. I l'altre sempre tindrà el recurs d'argumentar que era més difícil de dir el seu parentiu que el de l'altre. Aquesta ansietat l'han explotat uns publicistes per anunciar una mutualitat de previsió social. Ens demostren que aquesta ens cuida tant com els nostres pares, tant que una nena aprèn abans a dir: "Montepío Girona" que papa o mama. Això em fa pensar en els nens que, de fet, aprenen abans a dir pà que papa o mama. O el nom d'un germà...

Tot plegat són només algunes petites reflexions a propòsit de la dificultat de pensar les cacterístiques d'una primera llengua.