Mother tongue

Potser abans de sentir-se incomunicat, el bebè intenta comunicar-se... En què parlarà el nadó un cop fora de l'úter? En què parlà el primer nadó? Ens trobem a la recerca de la primera llengua, de la "mother tongue". Tenim indicis que ja els egipcis van fer experiments ontogenètics per deduir la filogènesi de la primera llengua. Si fem cas a la meva mare, tots els bebès comencen dient "anguè". No coincideix amb el patró universal de síl·laba consonant-vocal. Però és veritat que jo a tots els bebès del meu entorn els he sentit dir "anguè". Serà perquè nosaltres els hi hem repetit moltes vegades abans que ho comencin a dir? O perquè volem creure que ho estan dient?

Uns mesos després de l'"anguè" arriba la gran competència entre mares i pares per descobrir què dirà primer el seu fill o filla: papa o mama. El triomf per a un o altre progenitor és sabrosíssim. I l'altre sempre tindrà el recurs d'argumentar que era més difícil de dir el seu parentiu que el de l'altre. Aquesta ansietat l'han explotat uns publicistes per anunciar una mutualitat de previsió social. Ens demostren que aquesta ens cuida tant com els nostres pares, tant que una nena aprèn abans a dir: "Montepío Girona" que papa o mama. Això em fa pensar en els nens que, de fet, aprenen abans a dir pà que papa o mama. O el nom d'un germà...

Tot plegat són només algunes petites reflexions a propòsit de la dificultat de pensar les cacterístiques d'una primera llengua.