La Llei 52/2007 coneguda com la Llei de la Memòria Històrica, “per la que es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura”, al seu article número 15 “Símbolos y monumentos públicos” estipula la retirada per part de les Administracions públiques dels “escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació personal o col·lectiva, de la sublevació militar, la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”. Sempre i quan les mencions no siguin “d’estricte record privat” o hi hagi “raons artístiques, arquitectòniques o artístico-religioses protegides per la llei”.
La Llei no ha tingut el mateix compliment a totes les administracions. A Catalunya gairebé no queda cap monument franquista, en canvi a Madrid o altres zones de la península la seva aplicació ha estat més lenta. Per això el col·lectiu antifeixista Yesca ha convocat a Castella un concurs de retirada de plaques de carrers amb noms vinculats a la Dictadura. Denuncien la incomplerta aplicació de la Llei i argumenten que la permanència d’aquests símbols suposa una ofensa per a les persones que foren víctimes de la repressió franquista.
Per altra banda trobem casos com el sevillà on el ple de l’Ajuntament va votar poc després de l’aprovació de la Llei pel canvi de nom de 64 carrers i la retirada dels monuments franquistes (amb l’abstenció del PP). La reacció d’un sector de la societat l’exemplifica l’opinió de Francisco Ruiz Torrent (diari ABC, Tribuna Abierta, 04/02/2010) Denuncia com en atenció a la memòria històrica a Sevilla s’ha esborrat del nomenclàtor urbà el nom de Carrero Blanco o del general Merry, humiliant el seu record i “el buen hacer de personas que han formado parte de la historia de nuestro pueblo”. Estaria en la línia del govern local de Ceuta que a l’agost del 2008 va decidir que no permetria que es retirés cap símbol del franquisme ja que aquests són història i formen part del patrimoni. Segons Ruiz Torrent la memòria històrica s’ha inventat per obrir “sàdicament les ferides” i tornar a “enfrontar les dues Espanyes”.
No estic plenament d’acord ni amb uns ni amb altres. Fer desaparèixer els símbols i ja està no sé si és el millor. Opino que alguns dels monuments s’haurien de deixar. De quina manera podríem tenir el passat franquista present sense ofendre els “supervivents”, podent fer-ne una mirada crítica. Potser “museïtzant-los” in situ com a testimonis d’un passat que no s’ha d’oblidar.
Em sembla que l’argument que he trobat que més s’apropa a la meva posició és el del professor de la UNED Jesús de Andrés. En un article del diari el País (06/01/2010) amb títol “Franco ya no vive aquí” ell opinava que alguns símbols no podien retirar-se, com l’Arc de la Victòria, però que calia donar-los un altre significat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada