Ahir escoltava la ràdio mentre conduïa tornant de la feina. Treballo a una empresa de serveis musicals funeraris, és a dir, toco el piano a funerals. És una feina una mica imprevisible, per això aquests darrers dies no he pogut assistir a la classe de llengua... Carles Francino em va sorprendre afirmant que depenent dels països els nadons ploraven d'una o altra manera i que la diferència la marcava la llengua. Van posar dos exemples, el plor d'un nen francès i el plor d'un nen alemany. I realment sonaven diferent. Però, com establir les característiques d'aquesta diferència? Si escoltem dos nens francesos plorar, no ens semblarà que ploren diferent també? Al "Hoy por hoy" no ho aclarien. De fet, era un programa sobre per què plorem, no sobre per què parlem. I jo que em pensava que la manera de plorar d'un bebè era universal...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Luciana jo també pensava que el plor dels bebès era universal. Bé, de fet, no ho pensava pas. Siguem sincers, no ho pensava perquè tampoc m'ho havia plantejat mai. Crec que hagués opinat -ara els científics ja m'ho han desmuntat tot- que cada bebè plora de manera diferent. Vindria a ser allò de tots som humans però ningú és igual, tampoc plorant. Però ara els científics ens diuen que no: tots som humans (iguals) però uns ens assemblem més que uns altres, almenys quant al plor. No hagués dit mai que això de les fronteres entre Alemanya i França pogués anar tan enllà. I mira que hi ha anat, al llarg de la història. Sort que els temps han canviat, perquè això podria ser motiu de disputa i, per tant, de plors.
ResponEliminaLa setmana passada es publicava aquesta notícia a diferents diaris a partir d'un estudi efectuat per la doctora Kathleen Wermke i publicat a la revista Current Biology. Segons els resultats del mateix, els fetus comencer a aprendre aspectes del que serà la seva llengua materna ja a dins de l'úter, i que no és necessari que les mares cantin o parlin als seus fills abans de néixer per estimular aquest aprenentatge prenatal. Fins ara s'havia observat que els bebés comencen a imitar vocals a partir dels tres mesos; no comencen abans perquè l'aparell de fonació no està desenvolupat per articular sons. D'aquí va sorgir la idea d'estudiar el perfil melòdic dels plors de recent nascuts i comprovar si realment reflectia aspectes del llenguatge. Encara no s'ha investigat s l'exposició al llenguatge prenatal influeix en el posterior desenvolupament lingüístic o emocional del nen.
ResponElimina