He pogut observar que les famílies poden triar en quina llengua, entre el català i el castellà, acomiadaran els seus difunts. Sembla un fet obvi. Però m'imagino que durant el franquisme, les famílies catalanes havien de sentir les cerimònies de comiat dels seus familiars en castellà. Avui, als tanatoris catalans es dóna l'opció a les famílies, o éssers propers del difunt, d'escollir la llengua de l'esquela, el recordatori, la cerimònia (tant si és civil com religiosa). No sé si les làpides al cementiri poden estar en castellà o és obligatori l'ús del català com als rètols de les botigues... Ho preguntaré un dia d'aquests a la funerària, també vull preguntar-los si tenen estadístiques del tant per cent d'ús d'una i altra llengua per als recordatoris i cerimònies. La meva percepció subjectiva, deprés de més d'un any sentint cerimònies, sobretot religioses, és que se'n fan moltes en castellà. Només treballo a les cerimònies que es fan a tanatoris (Girona, Salt, Banyoles, Palafrugell) No sé com serà a les parròquies. Però, tenint en compte que som a Girona, tenia el prejudici que gairebé no en sentiria de cerimònies en castellà (quan treballo a Barcelona no em sorprèn que moltes ho siguin) Per altra banda, tots els mossens que treballen per a la funerària són catalans. Però per l'edat que tenen, s'han hagut de formar durant el franquisme, per tant tenen competències lingüístiques en castellà per a la litúrgia. Tot i això, els noto incòmodes quan han de fer els responsoris fúnebres en castellà. Un d'ells, que quan els fa en català canta un dels salms, en castellà no el vol cantar. L'altre, en castellà ho llegeix tot. Les empleades de la funerària que fan les cerimònies civils també es posen nervioses quan han de fer-les en castellà. Tenen por de llegir malament, de pronunciar malament.
Mai he sentit cap queixa pel fet d'haver de fer les cerimònies en castellà. Però és evident que tant els mossens com les empleades que oficien les civils se senten incòmodes amb aquesta llengua.
El bilingüisme social, contempla suficientment la comoditat dels parlants amb les dues llengües?
Seré una mica indiscret, però, què fas a la funerària? Em sembla un treball força curiós. T'imagino ben vestida i prenen notes en una llibreteta mentre el mossèn canta, desafina i s'equivoca en castellà.
ResponEliminaNo sé si s'ha fet mai un estudi seriós de l'ús del català a les cerimònies fúnebres. Pel que fa a les làpides crec que no cal que ho preguntis a la funerària, només cal que et passegis per algun cementiri (també el de Girona) i treguis les teves pròpies conclusions.
ResponEliminaI ja posats a fer recerca sobre l'ús del català: per què no et passejes per qualsevol llibreria i fas un recompte de les publicacions en una i altra llengua? I si fas una estadística de les pel·lícules doblades al català o al castellà? O per què no de les emissores de ràdio o cadenes de televisió que podem escoltar i veure a Catalunya en una o altra llengua?
Dóno les gràcies als capellans que han de continuar llegint en castellà per no equivocar-se però que almenys fan l'esforç d'utilitzar una llengua que no és la seva pròpia. No frivolitzem els durs moments del dol.
Entenc perfectament que capellans i personal funerari ho passi malament quant toca fer alguna cerimònia amb castellà perquè jo com a catalanoparlant també amb sento força incomoda quant amb toca parlar amb castellà i si es un entorn gaire solemne encara pitjo. No serà precisament que no haguem mamat castellà perquè com molt be diu la Carme pretendre veure segons quines pel·lícules amb català o anar a buscar segons quins llibres es una autentica odissea. El castellà esta per tot arreu si però la llengua materna pesa molt i a mi personalment quant amb toca parlar castellà suo tinta per mirar de reprimir les típiques catalanades.
ResponEliminaClar que per l’ altre banda no se si val la pena que ens hi matem tant perquè els meus avis castellanoparlans mai s’ han avergonyit del seu accent aragonès i tampoc crec que aquell pescador gallec que de tant en tant apareix a les noticies de TVE per explicar algun accident es senti massa incòmode amb el seu mal dissimulat accent gallec així que a vegades he arribat a pensar que el problema es nostre que com a poble i com a cultura estem carregats de complexos.
Missatger, a les cerimònies hi toco el piano.
ResponEliminaCarme, si em passejo per un cementiri trobaré tombes de diferents èpoques i serà més difícil saber què passa actualment. No sé perquè m'envies a fer recerca sobre l'ús del català a altres àmbits, jo només volia expressar una sensació que havia detectat a la feina. I mai frivolitzaria sobre el dol.