De vegades no em sento còmode escrivint en català, i em fa ràbia. Acostumo a tenir la sensació que ho estic fent malament, que no domino la situació. També em passa de vegades quan parlo. Si estic amb algun purista, sento la seva presència vigilant. Em molesta que em corregeixin la parla. Tot i que reconec que de vegades ho he fet també. Quan era petita corregia els majors nadius i per a mí ni tant sols era la primera llengua. A mi m'ensenyaven el català normatiu a l'escola, eren els primers anys de català a l'escola, els 80', i portava la bandera del català "ben parlat" a casa.
Però a mi em molesta que em diguin que s'ha de dir "escombreries" en comptes de "basura". Quan ho faig servir col·loquialment. Si em surt dir "basura", si m'és més fàcil...
És una sensació que no tinc quan parlo castellà. Entenc que la situació d'ambdues llengües és totalment diferent. Que l'amenaça sobre una llengua minoritària i la por a la substitució lingüística... fa que apareguin aquestes actituds de defensa de la llengua, de vegades prou desagradables. Em paro a pensar i entenc aquella expressió d'odi cap a sí que poden sentir alguns parlants de patois... la sensació de no parlar bé, de no escriure bé. Que et facin creure que la llengua correcta no és la que tu domines.
Tranquil·la Luciana, jo també dic basura enlloc d'escombraries i contáiner enlloc de contenidor. Jo he nascut plenament en català, tant a casa com a l'escola, però no és un català perfecte. Ens entenem igual així, sense tenir el nivell D. Ja sé que així empobrim la llengua, però què hi vols fer? Ah, si algú et torna a corregir, digali que amb el Català de la Luciana, aquesta paraula es diu així!
ResponEliminaNo passa res, jo també ho dic així i en dic moltes altres de pitjors, i conec molta gent de Barcelona i el tema de debat sempre és el mateix em diuen que no sé parlar en català, que el parlo molt diferent. En fi, què els hi he de dir quan estic al seu territori. En canvi alguna vegada que han vingut a Girona m'ha entès i m'han donat la raó, quan s'ha sentit ells els que parlaven diferent. En fi, no et preocupis, perquè aquestes diferències hi són i hi seran sempre, però lo important és que ens entenem que és el que interessa.
ResponElimina