La pel·lícula The pillow book de Peter Greenaway ens mostra molt bé la particular relació que tenen amb la cal·ligrafia algunes cultures orientals com la xinesa o la japonesa. La protagonista de la pel·lícula, Nagiko, té una obsessió per l'escriptura que té les seves arrels a la seva infantesa. El seu pare, sempre pel seu aniversari, li escrivia amb un pinzell a la cara un mite que relacionava l'escriptura amb la creació divina. Nagiko d'adulta buscarà en els seus amants el cal·lígraf perfecte i els demanarà sempre que escriguin sobre el seu cos i que signin la seva obra. Greenaway ens ho mostra posant molt d'èmfasi en el valor estètic de l'obra cinematogràfica. Mostrant-nos el traç d'un pinzell sobre un cos nu, ens fa fixar-nos en la bellesa de la cal·ligrafia. A més, barreja categories com escriptura, creació, sexualitat... A la pel·lícula apareix com una constant el concepte de que escriure és donar vida, que escriure és crear, és construir realitats.
La pel·lícula deu el seu nom al llibre The Pillow book de Sei Shonagon, cortesana japonesa del segle X. Dins la narració, el llibre és molt important ja que la protagonista el té com a referent i que Greenaway fa molts paral·lelismes entre la història de Nagiko i les reflexions de Sei Shonagon. Dues de les frases extretes del llibre que apareixen a la pel·lícula i que ens ajuden a entendre Nagiko són: “si no existiera la escritura qué terribles depresiones sufriríamos” i “Los dos placeres más importantes e irrenunciables son el de la carne y el de la escritura”. Ens mostren com n'és de vital l'escriptura per Sei Shonagon i per Nagiko.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada